CAPITOL 1 – 2

“LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL” Jordi Cases i Mª Roser Torrascasana.


Actualment tots els xiquets i xiquetes en edat escolar han estat en contacte amb les noves tecnologies, i açò ho tenim que tenir en compte a l’hora de ensenyar-los coses noves. Es un bon exemple el e-mail que posa al llibre, sobre una mestra de P5 que estava fent una presentació de l’ordinador i un xiquet li va preguntar quant anaven a usar Internet.
Avanç, no fa molt de temps, quant anàvem a l’aula dels ordinadors era per a “passar l’estona”, no es preocupaven massa de que aprenguérem coses noves, i això ara, concretament jo , ho estem pagant, ja que ens posem davant de l’ordinador i només sabem que es el Word, paint i poc més.
Com diu Joan Majó “les tic, a més de produir uns canvi a l’escola, produeixen un canvi a l’entorn, i com que l’escola el que vol es preparar a la gent en aquest entorn, si aquest canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar”.

En educació infantil els xiquets, al principi necessiten l’ajuda de l’adult per treballar amb les Tic, però poc a poc es va anant fent més autònom. Açò no vol dir que quant un xiquet sap usar l’ordinador els adults el deixen asoles davant d’ell per poder fer unes altres coses, ja que l’ajuda i guia de l’adult es sempre important.

Pel que fa a l tema de l’ús cooperatiu i col•laboratiu, no estic molt d’acord, ja que des del meu punt de vista crec que les Tic en compte de fer relacionar als nens els aïlla, ja que l’estona que usen els ordinadors no estan amb altres nens. Per contra crec que es un bon recurs en l’aula si està ben utilitzat, es a dir, no només per passar el rato davant l’ordinador s’està aprenent a manejar-lo, i açò ho dic per experiència pròpia, ja que jo vaig passar tot un curs davant l’ordinador, i ara mateix em resulta molt difícil posar-me davant d’ell.
Per altra banda, són un bon recurs per la millora de la motricitat fina, ja que necessiten anant controlant poc a poc els seus moviments per utilitzar la càmera digital, el ratolí,...
Les Tic són un recurs que podem treballar per igual en les àrees curriculars, encara que de sobte pareix difícil amb un poc de paciència, i sobre tot anant adquirint l’experiència cada volta ens resultarà més fàcil.
Parlem ara del paper de la mestra, ja que aquest està canviant. Es molt important saber que la mestra ha de tenir una formació i domini de les Tic, encara que no ha de ser una experta, per poder integrar-les a l’aula. És ben sabut per tots, que si la mestra no sap fer o usa alguna cosa, en la seua aula no es treballa.

També s’ha de tenir en compte els coneixements previs de Tic que tenen els alumnes, ja que per a ella tots “aquestos nous invents” els veuen com cosa natural, açò ajuda a la motivació per utilitzar les Tic.

A més a més, la introducció de les Tic comporta la reorganització de l’espai i la metodologia, s’ha de tenir en compte quant es treballarà, com on,.. tots els aspectes que comporta treballar amb les Tic.
És important que els mestres treballen amb les Tic, però com en qualsevol treball han de tenir el suport d’un equip, ja que en l’escola es molt complicat treballar per lliure. Seria interessant que hi hagueren persones que tingueren més facilitats en les Tic, per ajudar als altres i sobre tot per elegir els materials més adequats per als xiquets.

Les Tic formen part de la nostra societat, part de la vida dels xiquets i són un recurs d’aula que devem començar a utilitzar.